Poemes infantils per a gaudir en Nadal.

1. Poemes infantils per a gaudir en Nadal.

   POEMES DE NADAL
    RONDALLA DEL BOU El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia, diu que volia fer un present al dolç Infant de l’ Establia. I quan minvà una mica el fred – que l’Infantó ja no plorava  – sortí amb pas lent, dins l’aire net, sota la nit florida i blava. Per donar a Déu, pobre i humil damunt la palla gloriosa, vol abastar algun flam gentil de l’estelada tremolosa. Va caminar per fondes valls i resseguia la carena. Sent el clarí de tots els galls, però ja du la rica ofrena. Saltant de goig i bruelant, el bou baixà de la muntanya, i s’oferia al dolç Infant amb una estrella a cada banya. (Marià Manent)
   Oh meravella! Penja una estrella de l'embigat Les profecies són aquests dies Jesús és nat. La neu afina xòrrecs avall. Canten el gall i la gallina. Els àngels broden el cel d’estrelles. Els pastors roden amb vestits nous perdent els bous i les esquelles. (Guerau de Liost) POEMA DE NADAL La gent reposa colgada al llit. El llop no gosa moure brogit.  D'un vell estable mal ajustat la llum eixia. Fuig el diable. La nit és dia. Jesús és nat.   El bou recula poquet a poc. - Decanta't, mula, per fer-li lloc - 
    ELS NÚVOLS DE NADAL Els núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs: no posen gens de malícia al cel: pel blau puríssim dolçament s'estenen, a la llum de la posta suaus s'encenen i de nit deixen veure algun estel. És una de les coses més alegres veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal, no sou tenebres; més hi veig en vosaltres que no en el dia clar. Ai, nit que vas passant silenciosa; ai, núvols blancs que pels estels passeu; ai, llum que no ets enlloc misteriosa; ai, portal de Betlem, que ets tot arreu! Quan me vulgueu donar més alegria parleu-me dels Nadals ennuvolats, i cm veureu com infant que somnia, que riu a lo que veu amb els ulls aclucats. (Joan Maragall)
   EL PESSEBRE Ning, nang, ning, nang! Les campanes de Nadal han despertat el pessebre. Fan trip, trap, patrip, patrap, tres camells. Ningú no sap de quines dreceres vénen. Xup, xup, xup... Al tupí fumat i brut, la sopa bull tant, que vessa. Tric, catroc, catric, catroc, els pastors van amb esclops i samarres ben calentes. Be, be, be!, l’ovella no sap per què tot és suro i no pas herba. Una dona està rentant i no fa pim, pam, pim, pam. Té el picador sempre enlaire perquè el riu és un mirall i no vol trencar el cristall! (Joana Raspall)
   L'ARBRE DE NADAL La Cova, pedra viva; desert, el camí ral. Sota una llum freda, creix l’arbre de Nadal. El freguen ales d’àngel, hi canten els ocells. Oh tenderol i prada! oh verda branca al vent! Les branques d’aquest arbre la freda Cova han clos. No deixen que se’n vagi l’alè calent del bou. Pengem-hi els nostres somnis, que així els veurà l’Infant. Taronges d’or es tornen a l’arbre de Nadal. (Tomàs Garcés)
   PASSEN ALES D’ÀNGELS Passen ales d’àngels sobre dels teulats per anunciar-nos que Jesús és nat. Passen a volades tots cap a Betlem. Darrera nosaltres també hi anirem. (Popular)
    HA NEVAT AL PESSEBRE Perquè es distregui del fred el dia de la nevada, àngels, fan, al son d’hivern, coixí amb plomes de nadala.  (Josep M. López Picó)
   FESTES DE NADAL El dia de Nadal tots a casa com cal. Picarem fort el tió perquè cagui molt torró. Sant Esteve és l’endemà el capó ens hem d’acabar. Tots contents com bordegassos a veure l’home dels nassos. Sense poder-ho evitar aquest any ja se’ns en va. L’any nou ha arribat i tots junts l’hem celebrat. Per fi la festa esperada que alegra tota la mainada. (Popular)
   LA COCA DELS REIS Maria enrogia... tothom li oferia del bó i el millor. Aquella pagesa li porta un mató, el petit vailet li duu un cabridet i aquell rabadà un crostó de pa. Vénen els tres reis amb els seus presents. - Com m’ho faré jo, pobreta de mi? res puc agrair... Amb pols d’allà terra i amb la neu que queia ja en pasta una coca; per sucre li posa espurnes d’estrella. De coca més bona mai n’he menjat jo, diu un vell pastor. Somriu al bressol i fa ballmanetes el petit Minyó. (Laia Ferret)
   8. NADALA Nadal. Alba blanca. Sagals amb samarra, rabadans amb capa, saltant fan gatzara. Ja glaça. A la quadra la flassada calfa, la palla amanyaga. Brama la vacada: bafarada calda. S’atansa la tarda, s’abranda a bastança. La campana canta. La ratxa tardana arrasa la plaça. S’apaga la brasa. L’almanac s’acaba. (Ramon Alabau i Selva)
   LES JOGUINES Les joguines molt cansades estan tipes de voltar. Dins del sac, totes plegades, s'han posat a rondinar. Al rei negre li demanen que les deixi en un balcó. Ho faré, diu el rei negre, i com més a prop millor. Si el rei ros no ens ho complica si el rei blanc dóna permís, ara us pujo de seguida al balcó d'un cinquè pis. Quan el sol ja despuntava vaig alçar-me del meu llit. Quina sort! Quantes joguines m'han deixat aquesta nit!  (Bofill, F. / Puig, A. / Serrat, F.)
    
   ELS REIS El dia creia i el fred neix. Els infants, cap al tard, somien festa: — ¿Què ens portaran, els Reis? — I ve la nit, arreu arreu blanca de neu. Lluna de gener, l’amor primer. I passen els tres Reis pels camps nevats vers a Ponent, tots ells promesa i felicitat. Van passant, van passant; són un somni d’infant: són quelcom etern que ve d’Orient i que camina a la llum divina. (Francesc Pujols)
   EL PESSEBRE Jo tinc un pessebre petit i lluent de suro i de molsa tot blanc de tants bens. Figures i cases d'argila i paper corrals amb gallines dos bous i un pagès. Tres dones que renten amb l'aigua d'un rec una altra que fila i un vell que té fred. Uns àngels que canten d'un núvol encès. Jo tinc un pessebre bonic com cap més.   (Ramon Muntanyola)
   15. COM ALEGRE CAMPANETA Com alegre campaneta que no para de tocar avui el meu cor batega perquè us vull felicitar. Bon Nadal! (Popular)
   EL TIÓ Hi ha un pila de llenya tallada que ha portat el camió per fer foc a la llar. Amb el tronc més gruixut que hem trobat la tenim preparat el tió. L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred. Ben arraconadet li hem posat un pot d’aigua, un poma vermella i crostons de pa sec, que li agrada amb deliri. Ben segur que demà, quan me’l miri, sols hi haurà rosegons! Ve del bosc; deu tenir set i gana. Ara, aquí, com que està calentó, ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem: - Caga, tió! El tió sap que som criatures i esperant trere’n llaminadures li peguem, sens voler fer-li mal. Ell també, trapasser, barrejat amb torró a vegades ens caga... carbó!, com a càstig per al més llaminer. I ningú no s’enfada; no cal. És un joc de Nadal. (Joana Raspall)
   Esclat de llum Esclat de llum, tallet de plata, estels al cel, lluna blanca fan de la nit tresor i màgia. Sirenes d'aigua, follets i fades, balleu la dansa, que el Nadal s'atansa. (Isabel Barriel) 
3. 
   
4. Molts poetes versifiquen les festes nadalenques, en catala.